Pensar Ramon Guillen-Balmes és pensar en el seu gest: una mirada d’aparença retirada i fingidament displicent però, en essència, espurnejant i afable, sempre acompanyada d’un entremaliat somriure sorneguer que emergeix abans d’assentir amb el cap i dir que sí. En aquest reconegut assentiment, repetit una i altra vegada, s’hi amaga la generosa manifestació del seu afecte i l’expressió d’un vincle categòric amb la vida.

Per a l’Escola Massana, aquesta exposició és un veritable regal, més enllà de recuperar un llegat excepcional, acollir la seva memòria i gaudir de nou de la seva necessària presència.