Diuen que el cartell ha mort, que no té lloc en la moderna societat de la informació, que és una relíquia del passat. Tanmateix, el món de la cultura no ha sabut prescindir d’un territori visual on les imatges criden als sentits i xiuxiuegen a la intel·ligència. Amb uns alumnes que tot just acaben de fer les seves primeres pases en el món de la il·lustració, ens hem volgut endinsar en aquest territori ple de metàfores, símbols i dobles sentits, amb tota la llibertat però també amb tot el rigor Vàrem veure el muntatge de l’obra, entre tots vàrem analitzar-la i vàrem fixar les línies mestres de treball, sense perdre de vista els objectius bàsics que ha d’assolir un cartell: captar l’atenció de l’espectador, informar-lo i, molt important, seduir-lo. Aquestes són dotze de les peces resultants, dotze mirades, dotze crits a la paret, dotze –disculpeu– cops de puny a l’ull de l’espectador.

Carlos Díaz i Daniel Sesé (professors)