Per què ens fascinen tots els móns en miniatura? Com és que allò colossal té tanta força que de vegades ens deixa sense alè?

Diversos móns de figuretes menudes ens vénen acompanyant des de la infància; tant les tradicionals figures de pessebre, com els soldadets de plom, els trens i els cotxes de joguina, les cases de nines, els “clicks”...

Per altra banda, el repte per aconseguir l’edifici més alt del món continua vigent, des de les piràmides d’Egipte fins ara, arrossegant importants implicacions polítiques, tècniques i de poder...

Aquestes són algunes de les preguntes i reflexions que es presenten i s’investiguen a La medida de las cosas, el nou llibre editat per l’Escola Massana dins la col·lecció Impressions Paral·leles.

La seva autora, Sílvia Puig, ens fa qüestionar quin és el paper que la grandària dels objectes juga en la relació que establim amb ells.

En una època on les experiències virtuals guanyen cada cop més terreny, qüestionar-nos la importància de l’experiència corporal directa és fonamental. Les pròpies mides del nostre cos dictaminen grups de mesures amb comportaments i caràcters diferents.

“Grandària de dit”, “de mà,” “de cos”, “colossal”, etc... són alguns d’aquest grups de mesures que es presenten en aquesta investigació i que impliquen relacions de poder i emotives molt diferents entre l’ésser humà i els objectes.

Aquest llibre ens invita, així, a entrar al món de les mesures dels objectes per tal d’impregnar-nos de les característiques, personalitat i caràcter de cada grup establert.

La seva tesi doctoral Relació corporal en l’obra escultòrica: grandària i proporció com element implicat en la percepció tridimensional és la investigació que serveix de base a aquest llibre.


LA MEDIDA DE LAS COSAS
Autora: Sílvia Puig Pagès
Editorial: Edicions Escola Massana, Col·lecció Impressions Paral·leles
Disseny gràfic i il·lustracions: Daniel Sesé
Distribució: Bitácora (www.bitacorarte.com)