Centrifugacions és el títol d’un cicle d’exposicions que té com a objectiu mostrar anualment els millors projectes dels estudiants de l’Escola Massana. A l’exposició es mostren projectes molt diversos, que van des dels més conceptuals als més formals; dels que han desenvolupat recerques sobre els materials i les tècniques, fins als que proposen reflexions sobre la funció de la imatge a la societat contemporània. Els treballs seleccionats reafirmen la importància dels processos de recerca en l’àmbit del disseny i de les arts visuals contemporànies, amb el convenciment que cal superar les disciplines i assumir un nou rol de l’artista i del dissenyador/a com a investigador/a i pensador/a. Des d’aquest rol, les arts visuals i els dissenys poden aportar pensament i coneixement més enllà del seu àmbit habitual d’actuació, amb una “centrifugació“ permanent, entesa com el moviment que permet “fugir del centre” i, per tant, traspassar les fronteres entre disciplines, entre espais i entre coneixements, amb l’objectiu de contaminar i contaminar-nos d’idees, de reflexions i de produccions que ens ajudin a millorar el nostre entorn. 

Podem entendre aquest procés com un joc d’aprenentatges on el que dona sentit és el propi desig de jugar. El joc és ficció, il·lusió, atzar. Però també és deformació de les substàncies i els objectes, imitació, representació, alteració. És sobretot un espai de llibertat. És aquesta llibertat la que fa que el joc sigui necessari. Idees preestablertes, com el temps o la distància, la identitat, les categories socials, es presten a una lliure interpretació, i poden ser revisades i renovades tant pels que proposen el joc com pels que hi juguen. L’exposició d’aquest any, Faîtes vos jeux, rien ne va plus, mostra una selecció de projectes que de manera evident o tangencial proposen diferents aproximacions al joc, no només des d’una posició lúdica sinó com una estratègia de treball i de reflexió crítica sobre idees complexes que ens proposen interaccions amb el nostre entorn més immediat. La disposició dels projectes sobre una gran taula interpel·la a obrir joc.

 

Amb la participació de:

 

LAURA ÀVILA. 

La Espinilla. Los límites legales del humor en la prensa satírica española.

El projecte es va iniciar amb una investigació sobre la legislació en matèria de premsa satírica en el context espanyol. L’objectiu d’aquest estudi era trobar els mecanismes de censura perpetrats per l’Estat i l’evolució de la llibertat d’expressió en relació als llenguatges humorístics. Arrel d’aquesta recerca, es configura La Espinilla, un joc de taula cooperatiu, de rol i temàtic que té com a finalitat emular la vida d’una revista satírica, amb els perills legals que això comporta. Els jugadors i jugadores, doncs, es converteixen en humoristes gràfics que han de dibuixar vinyetes d’actualitat, tot intentant burlar els mecanismes de censura. El joc està construït amb diversos tipus de paper i cartró i imprès amb risografia a dues tintes, negra i vermella. Està compost per una caixa que conté un llibret de regles, un taulell i tota una sèrie de cartes, targetes de jugador, blocs de dibuix, plantilles, fitxes, llapis i daus. 

 

MANUELA CAMACHO

¿Qué gritan las flores muertas?

El projecte intenta visibilitzar la violència masclista i els feminicidis. Una instal·lació temporal i participativa que neix d’una experiència personal, però que vol donar cabuda a totes les dones, independentment de la seva classe, raça, sexe o gènere. El projecte es una instal·lació que es compon d’un vídeo, una sèrie de col·lages, una edició de 1083 papers amb llavors i 19 llistes amb els noms de les víctimes mortals oficials per violència masclista a Espanya. El vídeo documenta una acció en la qual apareix el cos de Camacho enfrontat a un paper i en el qual realitza un petit tall a la pell per a així tacar amb gotes de sang el blanc paper. Els collages estan dividits en dues col·leccions. La primera la formen vuit collages compostos de paper, pètals i flors d’ametller, tinta i sang. La segona, també de vuit collages, on aquests es componen únicament de paper i sang. I ,finalment, els papers amb llavors contenen escrit el nom de cadascuna de les víctimes i en el seu revers es troba un text explicatiu.

 

EVA CARRERAS

Quan els úters dansen

El projecte proposa l’acompanyament individual a dotze persones del sexe femení a través de propostes diverses per a endinsar-se en la seva sexualitat, autoconeixement, empoderament, l’autogestió de la salut i les cures; aquest viatge iniciàtic, desencadena la realització d’una sèrie d’objectes que volen acompanyar els processos de reapropiació de la sexualitat femenina i l’opció de viure-la amb llibertat, profunditat i tendresa. Les quinze peces de ceràmica resultants s’agrupen en set grups segons la seva funció. Totes estan fetes amb argila blanca o negra d’alta temperatura cuits en forn elèctric i recuperant tècniques de construcció i decoració ancestrals, algunes ja utilitzades al neolític, com ara la construcció amb tècnica de xurros o pessic, el brunyit amb còdol de riu o el decorat amb terra sigillata. 

 

NESTOR CENICEROS

Hacer, hacer sin hacer o no hacer.

Una recerca sobre l’estudi de la relació entre l’artista, el curador i la institució és l’inici de la proposta del Nestor. A manera de recorregut expositiu, les instal·lacions presentades aproximen l’espectador al posicionament d’aquestes tres figures fonamentals en la configuració del sistema de l’art. Aquestes instal·lacions les hem d’entendre com a una exploració sobre el format expositiu que es desplaça des de l’espai domèstic al virtual, de l’àmbit públic a l’àmbit privat, per investigar noves formes de producció. Els resultats són fruit de les instruccions que un emissor dona a l’artista que produeix els seus projectes en funció d’aquestes.

 

ARIADNA ESTIVILL

FAKE. Do it yourself. 

El projecte parteix d’una recerca sobre el fake com a estratègia crítica per reflexionar sobre la capacitat de les imatges de generar veracitat. L’Ariadna ens presenta l’artista Anne De Gelas, que utilitza el fake per fer visibles problemàtiques sobre falses realitats que es presenten com a absolutes. El projecte es materialitza com un joc on les instruccions ens assenyalen com fer un fake per a què sigui creïble. La proposta es complementa amb dues publicacions i un joc de cartes. 

 

ANDREA GUTIÉRREZ

Siéntate y no molestes

El projecte vol ser un crit d’atenció sobre l’adoctrinament educatiu com a germen d’una societat que té per objectiu establir el control social. La instal·lació, de caràcter interactiu, es divideix en dues zones en les quals conflueixen tres disciplines, l’escultura, el vídeo i la pintura. 

 

ALBA JORDÁN

La ligereza

Sentir-se lleuger, deixar anar pesos, explicar-ho a través de la tela. Un material que repta a l’Alba per treballar-lo d’una manera diferent. La tela lleugera, la que sent viva mentre cus i que al seu torn narra la història de les dones de la seva família, heretant l’agulla i el fil. Crear volum i buscar els espais que deixa la tela, fer patrons, experimentar amb el teixit i més tard amb la seva transparència. Pensar una lleugeresa vestida de colors. Buscar estructures que donin sentit al que vol explicar, unit tot puntada a puntada. 

 

MARIA LATORRE

Insertar_nombre

El projecte va començar com una proposta de laboratori artístic d’experimentació que s’hauria desenvolupat durant el mes d’abril de 2020 a la Serra de Segura (Andalusia). Per raons òbvies, això no va poder ser així. Després d’instaurar-se les mesures de confinament, una pàgina web es va transformar en l’espai virtual de comunicació i cures per als participants. Unes setmanes després l’ús de la plataforma es va abandonar totalment. A partir del mes del maig de 2020 es va decidir utilitzar la web com a suport en el qual compartir la recerca, presentada com un cas d’estudi d’experimentació artística transversal que parteix de metodologies que rebutgen les dinàmiques individualistes i centrades en la productivitat del sistema de l’art. Però realment, no és res més que la representació d’un fracàs.

 

ALEXANDRE LÓPEZ

Final Fantasy Tactics: Intra-active Xenocosmologies Simulation Playground

Final Fantasy Tactics és un videojoc-assaig que explora les singularitats dels llenguatges digitals processuals per mobilitzar un imaginari de mutualitat, interdependència, joc, emergència i trobada. És un intent d’induir polítiques i cosmologies alienes en què múltiples subjectivitats poden ser únicament a través de la co-existència. Una mirada sistèmica als territoris que habitem i un moment d’atenció cap al teixit d’interdependències que sostenen la integritat de les nostres ecologies. És un joc corrent en un ordinador, el seu component visual i d’interacció amb qui hi jugui i entre les pròpies entitats del joc, és el més important. 

 

SERGI LLAMBRICH

El manipulado

La manca d’independència i la precarietat laboral dels professionals responsables dels mitjans de comunicació afecten directament a la qualitat de la informació que rebem. El projecte recull articles que expliquen de forma clara i visual els principals aspectes d’aquesta crisi. I ho fa a través d’un diari manipulat formalment i sense amagar aquesta manipulació. El projecte s’aprofita de la doble accepció del terme “manipular”, entès com allò operat amb les mans però també com una acció amb interessos amagats. Una peça editorial en format llençol on l’estructura bàsica del disseny periodístic conviu amb un estil visual que agafa recursos de la gràfica de protesta. 

 

AQUI·LES LLORET

The fabulous guys

El projecte presenta una solució residencial per a cinc activistes octogenaris que han okupat un edifici públic en desús per denunciar l’assetjament i discriminació que està patint la gent gran hetero-disconforme en els centres geriàtrics. Aquesta okupació plantejava dos programes, per una banda cobrir les activitats motivadores de la pròpia okupació, l’activisme polític i la reivindicació de drets fonamentals, i per l’altra, cobrir les necessitats bàsiques que requereix un habitatge en la societat actual, la cuina, el lavabo, els llits, etc.

 

BRANCA RABELO

MIMESIS: una colección inspirada en la naturaleza

Mimesis és una sèrie d’objectes inspirats en la naturalesa, mes precisament en la morfologia de la geografia de la Vall Farrera, tenint la pissarra i els líquens com a principal font d’inspiració. A partir de la lectura i anàlisi d’aquests elements naturals es traslladen les textures, les formes, els colors i sensacions a la construcció d’objectes d’ús domèstic. La col·lecció resultant es compon de làmpades, una catifa i dos tamborets.

 

MIREIA VILAPUIG

Que algú em reculli a la caiguda 

L’acció poètica de construir una escala dins de casa, que et porta a algun lloc, i el gest simbòlic de tocar fusta, configuren el projecte que presenta Mireia Vilapuig. Per a la seva formalització utilitza fustes abandonades de l’estudi amb el fi de construir un objecte simbòlic per ascendir al final del dol. Cada graó té un vers gravat amb làser que configura tot un poema de baix a dalt.

 

NATI VILLAFÁÑEZ

Mutantes 

El terme dissidència s’empra per nomenar i reivindicar identitats, pràctiques culturals i moviments polítics no alineats amb la norma socialment imposada de la cisheterosexualitat hegemònica. El projecte, Mutantes, és una sèrie d’objectes mòbils el contingut gràfic dels quals il·lustren subjectes i objectes, que conviuen dins del marc identitari sexe/gènere, i que són representatius d’aquestes dissidències com a agència de resistència, enfront d’estructures socials d’opressió. Es distribueixen en tres peces individuals d’una mateixa col·lecció, tres volums i un vídeo manifest.  

 

ALÍCIA VOGEL

Aussteuer oder Ausstattung 

El projecte proposa una revisió de l’aixovar familiar, amb una reinterpretació, i realització d’una selecció de peces tèxtils que conformen un aixovar nou, entès com una nova herència que es pot cedir de manera ascendent, descendent i horitzontal. Tanmateix es volen posar en valor les tasques vinculades al tèxtil sempre relegades a l’àmbit domèstic i a la dona homologada. Cada element d’aquesta selecció vol encabir la part més abstracta de l’herència; els valors, d’una manera més o menys explícita, des dels materials i la tècnica, fins a la mateixa narrativa de les il·lustracions, sempre mantenint el suport simbòlic i obvi que representa un aixovar.