El treball de Daniel G. Andújar qüestiona, mitjançant la ironia i la utilització d’estratègies de presentació de les noves tecnologies de la comunicació, les promeses democràtiques i igualitaries d’aquests mitjants i critica la voluntat de control que amaguen darrere la seva aparent transparència. Partint de la constatació que aquestes noves tecnologies estan transformant la nostra experiència quotidiana va crear el 1996 una ficció (Technologies To The People™) amb la finalitat de prendre consciència de la realitat que ens envolta i de l’engany d’unes promeses de lliure elecció que es converteixen en noves formes de control i desigualtat.

De la práctica artística, herramientas y límites
Segons Andújar, la pràctica artística ha de transformar-se, convertir-se en una mostra de “resistència” a un model que pretén mantenir-se amb obstinació en un espai de relacions cada vegada més jerarquitzat, difós, globalitzat, estandaritzat… L’Art té aquí una funció política que necessita de posicionaments ètics clars. L’Art, com qualsevol altre procés cultural, és basicament un procés de transmissió, de transferència, de diàleg continu, permanent i necessari… però no oblidem, també és trasgressió, ruptura, ironia, parodia, apropiació, usurpació, confrontació, investigació, exploració, interrogació, constestació.

http://www.danielandujar.org/

Dins l’assignatura de Metodologia Projectual d’Art de 3r de Grau
Dijous 29 de maig de 2014 de 2014 a les 11:30h.
Sala d’Actes