Qui no és prou gran per canviar el món? 

 

Esperar que «s’hi posin els altres»? Rondinar? Culpar? Protestar? Com a ciutadans, només tenim drets o també deures? Estudiants, artistes, tothom, petits i grans, té poder transformador. Aquest és el secret latent de ser ciutadà. Encara que sigui a petita escala, només cal posar-s’hi. Exercir-lo. Amb respecte, però amb fermesa i constància. Cap pas no ens encamina cap a la diferència presumptuosa, sinó cap a la unió còmplice. 

Interessat, de ben petit, per la natura, i especialment pels animals fers, en Martí surt cada dia amb prismàtics i una llibreta, a explorar i dibuixar les bèsties que pugui trobar... i amb el desig inconfessat de trobar banes per a la seva col·lecció.

Camina, la passa decidida i els ulls atents a moixons i cabirols, cercant-hi algun nou gest per dibuixar-lo.

Fins que, entre consciència i inconsciència, arriba el dia de desafiar els límits i endinsar-se en el misteri de la boscúria, més enllà dels camins coneguts. Perdut, confús, desorientat, a bocafoscant, la baürta i les barses s’estenen al seu voltant. 

Una llumeta titil·la a través dels arbres. Ha sentit a dir que la llum és el guiatge en la foscor. El far, l’estrella, és una cuca de llum. Es deixa guiar per la seva resplendor, que a plaeret, el mena cap a l’extrem d’aquest laberint sense portes ni passadissos.

Sa i estalvi, l’atemoriment esdevé agraïment.

Fent supo supo amb les seves germanes, la Maria i la Blanca, que angoixades per l’absència, l’apotxonen amb alegria, escalabrats i afatxats, fent un bon cutxol i amb el cor bategant de l’emoció.

Respiren alleugerits, però es taleien que l’insecte salvador es troba en perill. L’expansió urbana ha reduït el seu hàbitat. La contaminació lumínica dificulta la seva reproducció i per tant, la seva supervivència.

Els venen records de velles històries, sentides d’avis i pares, sobre nits d’altres infanteses, jugant a buscar cuques espurlentes, enlluernats per les seves danses de llum.

I senten el desig i la il·lusió d’ajudar aquests insectes, i l’impuls de dibuixar la bestiola i aconseguir capturar la bellesa fràgil de l’ecosistema natural i la seva vulnerabilitat davant els efectes del canvi climàtic. Cada traç, enèrgic, simbolitza determinació i esforç per afrontar els reptes ambientals. Cada color transmet bellesa de la natura i afany de preservar-la d’amenaces.

Com aquests dibuixos, si la nostra obra fa llum, igual que els nostres gestos, els nostres mots i decisions, la transformem en fortalesa i en símbol d’esperança per a la conservació dels ecosistemes naturals.

Si no ets prou gran és perquè no vols.

 

Mots pallaresos
Fers: Salvatges
Banes: Banyes
Moixons: Ocells
A bocafoscant: Quan es fa fosc (a entrada de fosc, a boca de nit)
Baürta: Plantes de bosc baix
Barses: Rames de l’esbarzer
A plaeret: A poc a poc
Fent supo supo: Trobant-se amb algú, animal o persona, cara a cara de manera imprevista, sobtadament
Apotxonar: Petonejar
Escalabrat: Esgarrinxat
Afatxat: Fatigat
Cutxol: Empremta deixada sobre l’herba o el terra, després d’haver-hi estat ajagut o d’haver-hi caigut
Es taleien: S’adonen
Espurlentes: Brillants

 

Mireia Font