El teixit és matèria, és tècnica, portador d’una llarga tradició –el trobem a totes les cultures.

Amb William Morris el teixit comença a ser entès com a producte de disseny, i amb Anni Albers entra a formar part dels llenguatges artístics contemporanis.

Avui en dia torna amb força gràcies al reconeixement del seu gran potencial expressiu.

És a la vegada un vector d’innovació cultural que permet la investigació tècnica, temàtica i crítica. La creació de teixits creix i es transforma, entre l’aplicació de materials innovadors i amb l’ús de les noves tecnologies.

A principis del segle XIX, Joseph Marie Jacquard revoluciona el disseny de teixits. Elimina les diferents especialitzacions que van des de la preparació del dibuix fins a arribar a la manipulació del teler, creant un sistema de cartrons perforats, convertint-se així en un precursor reconegut de la nostra era digital.

El tissatge és fonamentalment un sistema binari i el seu codi representa com l’ordit i la trama es creuen en un punt precís del teixit. A partir del dibuix tèxtil dels lligaments, el projecte de teixit es converteix en una imatge codificada que es tradueix en una sèrie de cartons perforats que conectats al teler aniran passant la informació dels fils que s’han d’aixecar per anar seguint el dibuix en el teixit.

Els lligaments són la mateixa estructura dels teixits, un espai d’innovació i de recerca molt vinculat a l’expressió tàctil del teixit. És un camp molt ampli i aquesta exposició mostra la recerca centrada en el lligament fonamental: el ras o setí.

L’aparició de la tecnologia digital torna a canviar de manera radical les eines i el procés de fabricació dels teixits amb dibuix o llavorats, ara coneguts com a teixits digitals.

La invenció del teler amb control digital i els programes de processament digital permeten l’aparició de noves possibilitats per crear teixits, sent la producció artística d’imatges teixides digitals jacquard un sector molt especialitzat i innovador que crea imatges que integren el color i el material tèxtil en un llenguatge genuí.

 

Treballs que s’exposen:

 

APUNTS SOBRE CODIS, TEIXITS JACQUARD, TARGETES PERFORADES I PERMUTACIONS DEL LLENGUATGE

KATIA LLABATA ASSMANN

Treball de Final de Grau

Curs 2020–2021

Es tracta d’un projecte de caràcter processual en el qual es desplega un joc a través de diagrames i notacions alfanumèriques habituals en l’àmbit del tèxtil. L’interès per les possibilitats que genera aquest codi en concret han derivat en explorar formes de generar textures des de l’aleatorietat numèrica i les permutacions. Mitjançant una eina de software com Processsing s’exploren diferents formes d’ordenar aquests conjunts d’elements, més concretament de píxels. Posteriorment algunes de les composicions generades han estat traduïdes en teixits produïts mitjançant el teler jacquard digital TC2.

Aquest procés d’investigació material va enllaçant amb la recerca sobre la mecànica dels telers: els seus patrons tèxtils, engranatges, i codis. Una aproximació a entendre com el funcionament dels telers va resultar clau en el desenvolupament de les primeres màquines computadores. El sistema dels telers jacquard pren rellevància en el marc de la història de la computació per què, en primer lloc, inclou la representació numèrica d’una tasca a través de la targeta perforada (permet dirigir la posició dels fils durant el procés de teixir). Alhora, incorpora un mecanisme per interpretar aquesta representació i desencadenar automàticament una seqüència d’accions.

 

KOMOREBI CANTO UNIVERSAL

SONIA BENÍTEZ

Projecte Final de Cicle

Curs 2020–2021

Arran de la necessitat, sorgida durant el confinament provocat per la Covid, de reconnectar amb la natura d’una manera més profunda, he establert un diàleg intern a través de la pràctica japonesa de l’Shin-rin Yoku, també coneguda com “banys de bosc”. Aquesta pràctica consisteix en una immersió amb plena atenció en la percepció sensorial de l’entorn per experimentar la natura alhora que desaccelerem el nostre ritme vital, centrant-nos en l’aquí i l’ara.

Aquests “banys de bosc”, que es van convertir en una rutina setmanal, anaven acompanyats d’un dibuix in situ i un petit text, a manera de haiku, que han estat el punt de partida per al desenvolupament de la peça.

 

LLOCS CODIFICATS

BÉRÉNICE COURTIN

Projectes II del Cicle Formatiu d’Art Tèxtil

Curs 2020–2021

 

Aquesta peça prové d’una col·lecció de teixits connectats pel fil de la història que va viure el meu avi Kazimierz Gaca al llarg de la seva vida. Ell desxifrava missatges que s’enviaven els nazis, juntament amb un equip de resistents i matemàtics polonesos, espanyols i francesos.

 

Durant la quarantena vaig començar a buscar informació sobre el seu recorregut. La recerca em va portar a una infinitat de llocs, uns que recordo, d’altres sobre els que he llegit, d’altres que m’he imaginat i d’altres on he pogut anar. Vaig començar aquesta peça abans de la quarantena amb el teler de Jacquard digital. La peça ha format part de la meva col·lecció del segon any d’Art Tèxtil, que té com a tema el camp de concentració de Sansenhausen, on va estar Kazimierz. El meu avi va arribar al camp de concentració de Sansenhausen amb dos més del grup de polonesos el 1942, després que un guia els va denunciar mentre intentaven fugir cap al pirineu espanyol. Tinc poc registre del que va poder passar en aquest camp, a part del que llegeixo i d’una carta que va escriure el meu avi després de sortir-ne. Em va marcar aquesta frase “he sortit d’aquest infern gràcies a Déu i sóc lliure”.

 

GLÒRIA

JÚLIA CAPELLA

Arts de la matèria, subàrea tèxtil

Curs 2020–21

 

“Dicen que el viento es sordo a nuestra escucha, y al chocar contra cuerpos matéricos, se deja oir”.

Aquesta peça va ser realitzada durant els dies del temporal Glòria, a Barcelona. El motiu que està teixit correspon a un enregistrament de vuit segons del vent del temporal. 

Del so i del vent podria explicar-vos molts dels seus parers. El primer es tracta d’una vibració mecànica que es propaga a través d’un mitjà, sobretot el de l’aire. I el segon és un fenomen natural, l’existència i el perquè d’ella és desconegut, i alhora, és essencial per moure l’energia del món, contribuint al creixement i desenvolupament de la vida. D’altra banda, el fil també és un element capaç de produir so i alhora aïllar. Veig cada fil com un tros d’informació, com una ratlla de l’ona de so.

  

GW190929_012149

JAUME TUGORES PÉREZ-SOLÓRZANO

Laboratori de Llenguatges: eines, materials i processos de treball

Curs 2020–2021

 

L’inici d’aquesta incursió comença en el taller tèxtil arrel d’entendre el codi binari com a part intrínseca del teixit, en tant que dues entrades d’informació: trama i ordit. Em trobo amb les bases de dades de Ligo & Virgo Centers for Gravitational Wave Research on es pot accedir a les bases de dades de les ones gravitacionals.

Escullo la GW190929_012149, les dades ofertes es troben en seqüències de nombres hexadecimals. Per traduir aquests nombres a codi binari utilitzo un programa online de conversió. Tot i si tracto les dades de forma inferencial penso que la correlació existeix i es pot replicar. Les dades en binari són transferides primer a retícules de vuit per vuit, és a dir, mapes de bytes al quadrat, on el zero es traduïrà en blanc, trama, i l’u en negre, ordit, en un primer teixit elaborat en un teler manual.

 

CONTEXTES BANALS

MARTA VICENTE SOLANILLA

Laboratori de Llenguatges: eines, materials i processos de treball

Curs 2019–2020

 

Les imatges d’aquest projecte provenen d’un documental dedicat a Hannah Arendt, que a la vegada obté les seves imatges d’un arxiu audiovisual històric de la 2a Guerra Mundial. Les imatges, extretes de fotogrames, han transitat des del seu “hic et nunc” de l’aura de Walter Benjamin a estadis de dues dimensions amb noves qualitats informatives i documentals. I més tard aprofitat per a un seguit de “patches” tèxtils d’un treball acadèmic. El “hic et nunc” de la imatge no és rastrejable en el moment en què han estat extirpades del seu context original.