“L’art conceptual oficial fou enganyós, volia fernos creure que la intel·ligència havia, legítimament, abandonat els territoris fonamentals de l’art, la possibilitat de la pintura i l’escultura. Telefonar, telegrafiar o enviar per telex una proposta artística pot ser un acte intel·lectual estimulant, però deixa una
mancança, la de la força creada pel compromís físic.
Jo no negava els progressos sorgits de la insubordinació de les idees a les formes; esperava només que ells no creessin noves tiranies. En experimentar els dictats formalistes, les obres concebudes sota els paràmetres dels conceptes han fet il·legítims tots els desitjos de transformació d’un pensament en art, en el sentit tradicional del terme. Sense discutir les exaltacions estrictament intel·lectuals, constato que les seves propietats dialèctiques són alienes a la profunditat emocional indispensable a tota obra. Em vaig adonar de que el compromís físic és un dels catalitzadors necessaris en la convergència del pensament i el fer.”

Entrevista a Roman Opalka, 1965
Citado por Catherine Strasser a Du travail de l’art. Regard. Paris 2006 pàg.179

Del 22 de abril al 22 de mayo de 2010

La Galeria. Consell de Cent 279, 08011 Barcelona.