En aquesta exposició, Barbaformosa ens proposa un exercici moral molt arriscat. D’una banda, vol respectar la condició de la porcellana i despertar la seva autèntica naturalesa, la seva perfecta condició, i, de l’altra la vol sotmetre a la prova de l’atzar imperfecte, l’accident controlat.
La porcellana és una matèria femenina que exigeix un tracte delicat. El seu tacte és el de la pell blanquinosa, el rostre perfecte i una al·legoria de la innocència. Qui busca paraules en la dona immòbil sol trobar: silenci; qui busca l’ànima a l’interior del gerro de porcellana hi troba: buit.
La perfecció i la fragilitat del caolí, la seva estructura, conté la puresa de l’atmosfera a les altes muntanyes, d’on prové el seu nom, i conté també la geometria perfecta, la bellesa cristal·lina i rígida dels tetraèdres i octaedres que formen les capes hexagonals de la seva suau superfície.
Però aquesta, com tota perfecció portada al seu punt més extrem, crea una tensió insuportable. La perfecció absoluta nega qualsevol possibilitat d’emoció, la matèria perfecta és incognoscible, és autàrquica, pot arribar a ser autista i, si no tingués el contrapunt de la imperfecció, seria freda i inhumana. Per això Barbaformosa vol introduir el caos de l’indeterminat, l’atzar, i, en definitiva, introduir les imperfeccions de la vida en l’ànima perfecta de la porcellana.

Fragment del texte Perfecta imperfecció de Jesús Martínez-Clarà


Del 05.12.09 al 07.02.10. Inauguració dijous 10 de desembre a les 19.30h
Artesania Catalunya. Banys Nous 11